CASA A LA PASSERA

particular
C. Josep Colomer | Sant Feliu de Pallerols (Girona)
O-2023-03
Habitatge unifamiliar aïllat

 

En una parcel·la rectangular a la riba d’un riu hem de resoldre-hi una casa compacta: un volum prismàtic determinat pels límits de la normativa urbanística que acceptarem i esgotarem de bon grat. Comencem cercant una estratègia, ens cal un nou camí que ens acompanyi en el procés creatiu. I precisament la trobem en el camí: construirem una passera que creui longitudinalment el terreny en direcció al riu i que organitzi al seu voltant totes les peces del programa funcional fins a perdre’s en l’aigua.

Com un llamp espetegant damunt d’un arbre, la passera esberla la compacta peça inicial deixant al seu pas una senzilla i equivalent dualitat de volums al voltant de la qual s’agruparan els usos, amb els espais socials a una banda i els més íntims a l’altra. A partir d’aquí, la repetició, agrupació o sostracció d’un únic mòdul rectangular escollit per l’ocasió s’encarrega de projectar i dibuixar aquesta casa amb precisió. El mòdul definit n’organitza la composició de façana, en dissenya el mobiliari o en pauta els junts que relliguen la passera amb la casa des del carrer fins a la piscina.

Avui, la “Casa a la passera” ja pertany al seu barri. Està contenta de contemplar el campanar del poble i les cingleres que l’envolten, escolta l’etern murmuri de l’aigua que baixa pel riu i, com aquell qui no vol la cosa, hi ha qui diu que pica l’ullet a la casa del costat.

CASA A LA PASSERA

particular
C. Josep Colomer | Sant Feliu de Pallerols (Girona)
O-2023-03
Habitatge unifamiliar aïllat

 

En una parcel·la rectangular a la riba d’un riu hem de resoldre-hi una casa compacta: un volum prismàtic determinat pels límits de la normativa urbanística que acceptarem i esgotarem de bon grat. Comencem cercant una estratègia, ens cal un nou camí que ens acompanyi en el procés creatiu. I precisament la trobem en el camí: construirem una passera que creui longitudinalment el terreny en direcció al riu i que organitzi al seu voltant totes les peces del programa funcional fins a perdre’s en l’aigua.

Com un llamp espetegant damunt d’un arbre, la passera esberla la compacta peça inicial deixant al seu pas una senzilla i equivalent dualitat de volums al voltant de la qual s’agruparan els usos, amb els espais socials a una banda i els més íntims a l’altra. A partir d’aquí, la repetició, agrupació o sostracció d’un únic mòdul rectangular escollit per l’ocasió s’encarrega de projectar i dibuixar aquesta casa amb precisió. El mòdul definit n’organitza la composició de façana, en dissenya el mobiliari o en pauta els junts que relliguen la passera amb la casa des del carrer fins a la piscina.

Avui, la “Casa a la passera” ja pertany al seu barri. Està contenta de contemplar el campanar del poble i les cingleres que l’envolten, escolta l’etern murmuri de l’aigua que baixa pel riu i, com aquell qui no vol la cosa, hi ha qui diu que pica l’ullet a la casa del costat.