FUM

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Plaça Clarà – 17800 Olot
O-2006-02
Pessebre COAC Nadal 2007

 

Quan et trobes amb un encàrrec tan inusual com el de fer una reflexió sobre Nadal a la sala d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes i en el marc de la Mostra de Pessebres d’Olot, el repte creatiu és molt gran. No n’hi ha pas prou amb resoldre l’encàrrec, fa falta una bona excusa, un bon missatge, fa falta fer un nus per poder-lo desfer!

El muntatge proposa fer ús del pessebre per ajudar-nos a reflexionar sobre el significat del Nadal. El naixement, el bou i la mula, els pastors, els tres reis d’Orient, Sant Josep i la Mare de Déu, el caganer… Quan l’esmicolament d’allò establert és una norma, la reinterpretació de la tradició pot esdevenir trencadora.

L’excusa que tenim és la possibilitat de jugar amb la llum i el moviment, amb les formes i amb les seves ombres. El missatge que volem donar és que Nadal és l’únic regal. L’excusa i el missatge prenen forma de la següent manera:

El nen Jesús és el protagonista de l’escena, un nen de guix blanc, rialler i juganer, típica figura de la imatgeria religiosa Olotina. A terra, el seu motlle obert, cobert d’una crosta de cola i guix fruit d’anys d’ús. El nen acaba de néixer, acaba de sortir de l’ou.

Damunt seu, un mòbil d’on pengen les figures del pessebre que giren al seu voltant. Unes figures de colors vius, que es reconeixen per la seva silueta plena de llum. L’objecte, el regal: els sentiments de Nadal.

Un entorn profund, una llum puntual i teatral il·luminant el nen i una llum suau que, quasi inexplicablement, tan sols captaran els cantells tallats de les figures penjades. A segon terme, el motlle serè i satisfet: el nen ha sortit a imatge i semblança seva.

FUM

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Plaça Clarà – 17800 Olot
O-2006-02
Pessebre COAC Nadal 2007

 

Quan et trobes amb un encàrrec tan inusual com el de fer una reflexió sobre Nadal a la sala d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes i en el marc de la Mostra de Pessebres d’Olot, el repte creatiu és molt gran. No n’hi ha pas prou amb resoldre l’encàrrec, fa falta una bona excusa, un bon missatge, fa falta fer un nus per poder-lo desfer!

El muntatge proposa fer ús del pessebre per ajudar-nos a reflexionar sobre el significat del Nadal. El naixement, el bou i la mula, els pastors, els tres reis d’Orient, Sant Josep i la Mare de Déu, el caganer… Quan l’esmicolament d’allò establert és una norma, la reinterpretació de la tradició pot esdevenir trencadora.

L’excusa que tenim és la possibilitat de jugar amb la llum i el moviment, amb les formes i amb les seves ombres. El missatge que volem donar és que Nadal és l’únic regal. L’excusa i el missatge prenen forma de la següent manera:

El nen Jesús és el protagonista de l’escena, un nen de guix blanc, rialler i juganer, típica figura de la imatgeria religiosa Olotina. A terra, el seu motlle obert, cobert d’una crosta de cola i guix fruit d’anys d’ús. El nen acaba de néixer, acaba de sortir de l’ou.

Damunt seu, un mòbil d’on pengen les figures del pessebre que giren al seu voltant. Unes figures de colors vius, que es reconeixen per la seva silueta plena de llum. L’objecte, el regal: els sentiments de Nadal.

Un entorn profund, una llum puntual i teatral il·luminant el nen i una llum suau que, quasi inexplicablement, tan sols captaran els cantells tallats de les figures penjades. A segon terme, el motlle serè i satisfet: el nen ha sortit a imatge i semblança seva.