LA CASA A CEL OBERT

particular
C. Volcà Racó – Les Preses
O-2016-02
habitatge unifamiliar aïllat
Marc Torra_fragments.cat

 

Estirada damunt l’herba d’un prat, mira el cel i tot el que s’hi acosta: les copes dels arbres, els cims de les muntanyes properes, els núvols, el vol dels ocells… La casa a cel obert es relaciona amb el seu entorn a través d’un pati obert al cel i a les coses altes, mentre es protegeix de la carretera i de les cases veïnes.

Aquest projecte s’ubica en un barri residencial construït damunt d’una antiga trama d’horts i conreus delimitats per murs de pedra tosca. La casa es troba en un extrem del sector i limita amb una carretera al nord-oest, amb altres cases al sud i a l’est, i amb arbres als quatre vents. En aquest emplaçament, plantegem una casa en planta baixa opaca a nord, canviant a sud i oberta al cel a través d’un pati que és concebut com el gran espai de relació de la casa. Aquest jardí, que es troba lleugerament elevat de la resta de la parcel·la, disposa d’un sistema de tancament automàtic que permet diferents gradacions de relació amb el barri: des de la plena opacitat fins a la total obertura passant per la gelosia mitjançant l’orientació de les seves lames. El mur en “L”, construït amb la seva pròpia pedra tosca recuperada, és l’àlter ego del parament de persianes orientables; la seva funció és la d’aïllar la casa del vent i del fred de nord així com també del soroll i de la visió d’una via prou transitada.

Damunt de l’antic mosaic d’horts, dibuixem una nova trama d’1,5×1,5 m sobre la qual encaixem tot el projecte. Aquest ordre s’expressa en l’estructura, però també ens dóna respostes en la distribució i en els paraments interiors. Dins del mur i sota la lluerna lineal que quasi el deixa exempt, hi ha el corredor encarregat d’organitzar el programa de l’habitatge: una peça que connecta els espais canviants de la casa amb el cel sempre al damunt i seguint l’implacable ritme que dibuixa l’estructura.

La casa a cel obert vol mostrar-se amable al barri, tímida a la carretera i arrelada a la terra; vol ser un refugi de calma en el tràfec de la vida moderna. La casa a cel obert és tan sols un prat d’herba fresca per sentir els ocells i comptar els núvols que passen pel damunt.

 

LA CASA A CEL OBERT

particular
C. Volcà Racó – Les Preses
O-2016-02
habitatge unifamiliar aïllat

 

Estirada damunt l’herba d’un prat, mira el cel i tot el que s’hi acosta: les copes dels arbres, els cims de les muntanyes properes, els núvols, el vol dels ocells… La casa a cel obert es relaciona amb el seu entorn a través d’un pati obert al cel i a les coses altes, mentre es protegeix de la carretera i de les cases veïnes.

Aquest projecte s’ubica en un barri residencial construït damunt d’una antiga trama d’horts i conreus delimitats per murs de pedra tosca. La casa es troba en un extrem del sector i limita amb una carretera al nord-oest, amb altres cases al sud i a l’est, i amb arbres als quatre vents. En aquest emplaçament, plantegem una casa en planta baixa opaca a nord, canviant a sud i oberta al cel a través d’un pati que és concebut com el gran espai de relació de la casa. Aquest jardí, que es troba lleugerament elevat de la resta de la parcel·la, disposa d’un sistema de tancament automàtic que permet diferents gradacions de relació amb el barri: des de la plena opacitat fins a la total obertura passant per la gelosia mitjançant l’orientació de les seves lames. El mur en “L”, construït amb la seva pròpia pedra tosca recuperada, és l’àlter ego del parament de persianes orientables; la seva funció és la d’aïllar la casa del vent i del fred de nord així com també del soroll i de la visió d’una via prou transitada.

Damunt de l’antic mosaic d’horts, dibuixem una nova trama d’1,5×1,5 m sobre la qual encaixem tot el projecte. Aquest ordre s’expressa en l’estructura, però també ens dóna respostes en la distribució i en els paraments interiors. Dins del mur i sota la lluerna lineal que quasi el deixa exempt, hi ha el corredor encarregat d’organitzar el programa de l’habitatge: una peça que connecta els espais canviants de la casa amb el cel sempre al damunt i seguint l’implacable ritme que dibuixa l’estructura.

La casa a cel obert vol mostrar-se amable al barri, tímida a la carretera i arrelada a la terra; vol ser un refugi de calma en el tràfec de la vida moderna. La casa a cel obert és tan sols un prat d’herba fresca per sentir els ocells i comptar els núvols que passen pel damunt.