“És quan dormo que hi veig clar”, deia el poeta. Però tots volem veure-hi clar també desperts. Quan nosaltres rebem l’encàrrec de redissenyar un centre òptic ens imaginem un espai nítid, lluminós, entenedor i racional. Deixem fora la confusió i l’ambigüitat, conscients de la funció que desenvolupa l’activitat que hem de resoldre.
Partim d’un local preexistent, amb uns finestrals generosos elaborats amb perfils de fusta natural. No pretenem fer foc nou: creiem en el valor del treball ben fet i adoptem com a propis els tancaments existents. A partir d’aquests finestrals de llistons de fusta de 7×7 cm, conformem una estructura tridimensional a mode de bastida unint-los lateralment entre ells i duplicant la malla de façana a l’interior del local. D’aquesta manera, generem una estructura porticada o atri que acull el cancell d’accés al centre, els aparadors als laterals i pilars estructurals o elements d’instal·lacions en les caixes que es formen entre els buits.
Just al darrere de l’atri trobem l’espai d’atenció i botiga, però també el taller: una de les peces clau del nostre projecte. A partir del treball previ de coneixement del client hem entès que, en aquesta òptica, el taller no pot ser una rebotiga com ha estat fins ara. És per això que, com en un restaurant amb cuina oberta, l’hem fet participar de l’espai central, només filtrat per un vidre que acull la major exposició d’ulleres de l’òptica. Les peces tancades –gabinet òptic, despatx, magatzem i serveis– les col·loquem en la cua que forma el local a la seva part posterior esquerra, de manera que ens ajuden a regularitzar-ne la forma i a absorbir la pèrdua de cota que es produeix en aquest àmbit.
Els vidres òptics il·luminats o retroil·luminats de la distribució i dels paraments confereixen a l’espai un caràcter de núvol lluminós. Tan sols l’estructura de fusta recuperada i ampliada de l’atri gosa trencar la puresa del blanc dominant: un espai comercial d’experiència, coneixement i innovació on no cal dormir per a veure-hi clar.