Rebem l’encàrrec d’actuar en l’espai central d’una llar d’infants i en el seu despatx d’atenció i d’administració. Hem de fer una reforma visible, eficaç i econòmica; com quasi sempre. Observem l’espai a reformar tot cercant vestigis d’autenticitat relacionats amb … Continua
En el jardí vertical de l’edifici del Mercat d’Olot i en el marc del festival Lluèrnia, plantegem una lectura nova d’aquest parament tan concorregut de la ciutat. Volem llegir-lo en clau del nostre paisatge volcànic, però també volem convertir-lo … Continua
En un espai allargat que connecta de nord a sud un dels carrers principals de la ciutat amb un jardí posterior carregat d’encant i d’història, encarem el projecte d’aquesta perruqueria. Sota una gruixuda capa de guix, descobrim un mur … Continua
Quan et trobes amb un encàrrec tan inusual com el de fer una reflexió sobre Nadal a la sala d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes i en el marc de la Mostra de Pessebres d’Olot, el repte creatiu és molt gran. … Continua
La finalitat principal de les obres és la recuperació i consolidació de la forma i del funcionament estructural de l’església previ a l’esfondrament d’un arc, tres voltes i part del campanar. Aquest esfondrament pot ser que es desencadenés per … Continua
Com és realment el mar, que a voltes ens sembla preciós i a voltes espantós? És impassible. Com és la guerra, que per a uns és èpica i per a d’altres, terrible? És injusta. Com és la nostra còmoda … Continua
La Carrera és un mas que, tot i que la seva existència consti des de l’any 1330, la major part de la construcció actual data del segle XVII. El mas està format per un conjunt d’edificacions i coberts entre … Continua
Dues casernes, un pati d’armes, una muralla, dues garites, un “todo por la patria”… Una vall preciosa i viscuda, unes muntanyes que ens dominen, un riu en el seu curs alt, un encreuament de camins… Aquest és un repte … Continua
“Volem una llar per formar una família i ser molt feliços”. Un projecte tan normal i, alhora, tan excepcional. Com ens descriuran els seus somnis? I com els sabrem interpretar? Ai!, si almenys els poguéssim espiar per la finestra… … Continua
Aquell dia que l’havíem de convèncer que havia de cobrar: “Una mica, Joan, la gent que treballa cobra una mica. No pot ser que signis coses i no cobris!” (riu). I aleshores em desarmava, perquè era d’una bona fe… Recordo … Continua