A la vessant sud de l’altiplà Batet amb vistes al massís del Puigsacalm, concebem aquest projecte per a una casa a partir de les necessitats d’una família, les condicions d’un lloc i l’ordenació d’una estructura, sense saber mai qui és la mare dels ous: una família de tres membres amb avis a temps parcial i gats que són amos i senyors; un terreny elevat orientat a sud oest;  una estructura rítmica que se les dona d’emancipada però que es deu a tot i a tothom.

La trama estructural que la sustenta i la materialitat sincera que construeix aquesta casa no admet cosmètica ni pretén fer olor de nou; no tem el pas del temps perquè sap que la història viscuda li farà brillar més els ulls i l’assentarà fermament al seu tros de terra, al seu paisatge.

Com un observador aliè al projecte, passo dia rere dia per davant d’aquesta casa de camí a l’estudi i gaudeixo descobrint com canvia i s’expressa a partir de la llum i de de la posició dels seus tancaments: al matí s’obre al paisatge extravertida i domèstica, mentre que al vespre es recull enigmàtica i abstracta. I llavors em dic: hem dibuixat una casa de nines.