En la vessant d’un volcà entapissada de cases barates se’ns presenta l’oportunitat de reformar un dels dos únics exponents d’aquesta curiosa tipologia: una caseta aïllada en un terreny horitzontal i rectangular. El projecte, a més de reformar i ampliar la casa, ha de resoldre la relació de la parcel·la original amb la del seu damunt, adquirida posteriorment per la mateixa propietat i on hi consta un garatge existent i un millor accés que en la inferior.

La proposta planteja la substitució dels diversos coberts i addicions construïts al llarg del temps per un únic element: una grada intermèdia entre les dues parcel·les. Aquesta grada, que en el seu interior conté la superfície d’ampliació i un bedoll mimat, resol també la connexió de les dues cotes existents en el conjunt, tant virtualment per la seva matisació volumètrica, com físicament per convertir-se en l’escala.

Consumidora habitual de teatre costumista, la casa grada és només un bocí d’aquest amfiteatre social de cases barates, on els lleons ja no esgarrapen i hi ha molta roba estesa.