En aquell Olot dels anys vint, mentre Manuel Malagrida construïa l’Eixample Malagrida o “dels Rics”, Rafael Arau urbanitzava l’Eixample Popular o “dels pobres”. I en aquest barri, entre tipologies diverses i desnivells a resoldre, havíem de construir-hi una nova casa per una família nombrosa.

Un portal de garatge omnipresent en el projecte ens fa buscar estratègies per mitigar-lo. I és així com una màquina convertida en façana en neutralitza a una altra, el cotxe, alhora que proposa un altre personatge peculiar per a l’heterogeneïtat del barri.

Un desnivell de mitja planta entre el carrer i el jardí posterior ens condueix a treballar en seminivells, i converteix la secció en el principal argument organitzatiu i representatiu del projecte.

L’Eixample Popular ja té nous veïns. I, mentrestant, la meva sogra que viu al darrere s’ho mira per la finestra; això sí que és popular!