Fem cap al projecte quan a la rectoria ja no hi ha ni el mossèn ni la governanta, però sí la resta d’actors d’aquesta obra de teatre. Com si el temps s’hagués congelat, a dins hi trobem sotanes, reliquiaris, Mares de Déu, Sant Cristos grossos i petits, llibres de vides de Sants, bíblies en totes les versions… i l’Esperit Sant, també hi trobem l’Esperit Sant.

Rebem l’encàrrec de reformar la rectoria i donar-li una nova vida com a casa familiar. “Cal que deixi de fer por i ens doni llum i alegria”, diu el client, que té aquesta casa en el centre dels seus records d’infantesa. Volem actuar-hi amb respecte, tant per la seva arquitectura tradicional com per la seva història sagrada.

L’edifici existent es la suma d’un conjunt d’espais caòticament connectats i mal il·luminats que ignoren la implantació de la casa entre la plaça major i un jardí posterior que té quasi tot el que necessitem per satisfer les il·lusions del client. Establim una nova relació entre les peces obrint nous passos, construint visions creuades, enderrocant coberts, modificant escales i canviant els noms dels espais. I és que el nom sí fa la cosa, per això aquesta casa es diu “la rectoria”.